domingo, 5 de octubre de 2014

Reseña Un món per a Infants

Un llibre fet per als més menuts. En este llibre de Joan Fuster podem trobar una recopilació de textos adaptats per als infants anomenat "Un Món per a infants", il·lustrat per Andreu Alfaro. No hi ha un tema principal, ja que els temes no guarden relació, però es pot dir que este llibre està pensat perquè els xiquets s'introduïsquen en la lectura de contes, narracions, poemes i rondalles de manera senzilla i que a més els ensenye valors, com l'amistat, aprendre a ajudar als altres, a no sentir enveges a veure la vida tal com és amb les seues coses bones i roïnes. Llegint este llibre et dónes compte que és fàcil de llegir perquè són històries curtes i amenes, que no tenen res a veure les unes amb les altres. A més compta amb un xicotet apartat al final del llibre on es pot trobar un vocabulari on s'arrepleguen les paraules que als xiquets els costa entendre.
M'ha agradat poder disfrutar d'històries que em van comptar quan jo era xicoteta i que amb el temps ja havia oblidat. Crec que amb llibres així es fomenten valors que poc a poc s'han anat perdent i que obri la porta a crear nous llibres que arrepleguen més històries de les què ja no es parla, o històries que en un principi no són aptes per a xiquets o són difícils de comprendre, i que s'adapten especialment a ells, perquè no perden tot allò que els podrien aportar, no cal endolcir res, si no fer-les a mesura per als més menuts. Sens dubte és un llibre que recomanaria per a tots aquells papàs o mestres, perquè se'l donaren als més xicotets perque els disfruten junts amb ells les històries que en ell es compten.


sábado, 27 de septiembre de 2014

Lectura i la literatura per a infants i joves:

Lectura i la literatura per a infants i joves:

1. Què es pot aconseguir llegint?
2. Com es pot practicar la bona lectura?
3. Com podem saber quin és el llibre adequat per a cada edat?
4. En què es diferencia i en què coincideix la literatura infantil, juvenil i d’adults?
5. Quina peculiaritat té el lector infantil?
6. Què els agrada més llegir als xiquets?
7. La literatura infantil ha de tenir com a finalitat educar i ensenyar els xiquets?
8. Quina és la característica més important de la literatura infantil?
9. S’ha d’evitar la violència i la sang en els contes de xiquets?
10. Del capítol “Literatura per a infants i joves” i “La lectura al centre” destaqueu

les idees fonamentals.

Cançons populars

Jo ara tinc 28 anys, i tinc la gran sort de treballar amb xiquets, per este motiu puc continuar cantant sense passar vergonya i sabent que els meus oients disfruten de les cançons populars que puc recordar de quan era xicoteta. Estes són algunes d'eixes cançons:

Plou i fa sol

Plou i fa sol, 
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol, 
les bruixes porten dol. 

Plou i fa sol, 
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol, 
les bruixes porten dol.


Sol - solet

sol, solet
vine'm a veure
vine'm a veure 
sol, solet
vine'm a veure
que tinc fred.

si tens fred
posa't la capa
posa't la capa
si tens fret 
posa't la capa 
i el barret. 

però el pobre sol solet
no té capa
no té capa
però el pobre sol solet
no té capa ni barret.

I una cançó de bressol que em cantava ma mare que mai oblidaré:

A la claire fontaine
A la claire fontaine, m'en allant promener, 
J'ai trouvé l'eau si belle que je m'y suis baigné. 
Il y a longtemps que je t'aime, jamais je ne t'oublierai. 

Sous les feuilles d'un chêne, je me suis fait sécher. 
Sur la plus haute branche le rossignol chantait 
Il y a longtemps que je t'aime, jamais je ne t'oublierai. 

Chante, rossignol, chante, toi qui as le coeur gai, 
Tu as le c¦ur à rire, moi, je l'ai à pleurer. 
Il y a longtemps que je t'aime, jamais je ne t'oublierai. 

J'ai perdu mon amie, sans l'avoir mérité, 
Pour un bouquet de roses que je lui refusai. 
Il y a longtemps que je t'aime, jamais je ne t'oublierai. 

Je voudrais que la rose fût encore à planter 
Et que ma douce amie fût encore à m'aimer. 
Il y a longtemps que je t'aime, jamais je ne t'oublierai.

Entrevista Teresa Colomer

En esta entrevista hi ha diversos punts que jo destacaria i són el llegir en paraules d'un altre el que en realitat passa amb els llibres, contes que donem o trien els més menuts. Nosaltres podem triar-los com diu Teresa " puntualment pels seus temes o valors, però el millor és simplement triar bons llibres "lliteraris" que fan saber com són els humans i no com deurien ser" per que no nos en adonem i a vegades intentem endolcir molts temes. No hi ha millor document que la literatura infantil per a saber la forma en què la societat desitja veure's a si mateixa... ès així de trist però real, en la lliteratura es reflectix tot allò que volguérem que fóra, i no el que realment esta succeint en eixa vida. Els llibres deuen de reflectir fantasia però també realitat, cal donar-los l'oportunitat de donar-los a triar llibres amb valors importants, amb ensenyances del dia a dia, i pel seu lloc que ells tinguen llibertat de triar. Sempre donar-los eixa oportunitat.

Set sacrificis de Vicenç Pagès Jordà

Vicenç ens recorda el que a vegades passem per alt, com són eixos personatges que solen viure moments d'indecisió, com son el sacrifici amb benefici quan eixos personatges es veuen en la tessitura de donar la seua vida per algú o quelcom, com un deure moral. Hi ha moltíssims llibres que reflectixen este aspecte i igual que el ho ha fet, jo he seleccionat diversos llibres en què també es pot apreciar estos sacrificis:

El ruiseñor y la rosa (Oscar Wilde)
El ruiseñor le rogó y el rosal se la dijo:-tienes que hacerla con las notas de música, a la luz de la luna, y teñirla con la sangre de tu corazón.-el ruiseñor pensó que era mucho el precio de una rosa roja pero pensó que el amor vale mas que la vida.
Voló y le dijo al joven la noticia pero el no lo entendía. En cambio la encina si y le pidió que le cantará su ultima melodía y el ruiseñor lo hizo y se escuchaba como la voz de un fresco manantial.
Cuando la luna salió el ruiseñor fue al rosal y apoyó el pecho sobre las espinas. Empezó a cantar durante toda la noche y las espinas iban entrando en su cuerpo y se iba desangrando.
Crepúsculo  (Stephenie Meyer)
En estos libros podemos ver como muchos de sus personajes principales o no quieren dar la vida por los otros, tenemos el caso de la protagonista Bella que en uno de los capitulos del libro prefiere ocultarle información a su amado Eduard y acudir sola a una emboscada con tal de que a el no le suceda nada. O Bella por mantener a su familia a salvo de los vampiros tambien prefiere dar su vida por mantenerlos sanos y salvos.

domingo, 21 de septiembre de 2014

Posant la primera pedra d'este nou blog

No s'encara que escriuré, ni si el faré bé o mal, però se que de que d´ací poden eixir grans idees i projectes per ara i per el futur.